Cà de ringhera: ‘na leggenda milanesa… denter i bastioni mis’ciaa, mur contra mur, cont i cà di sciori:
“Mpfhh…”
Cèrt… in ‘sti cà caratteristich ghe stava i operari, i artigian… anca di ligera… tra scighera e Navili, poeu, a “la fin de siècle”, ècco: “la città che sale”… allora la gent minima… via… semper pussee foeura, in periferia, mèj in di “Còrpi Santi”, indoe i sciori gh’aveven i fabbrich, vist che se pagava men dazzi al de là di Pòrt. Inscìi operari adèss eren arent ai fabbrich; pussee frègg e scighera, ma anca tanta solidarietà tra i famili, in ògni cà, ògni cort, ògni ringhera el sò mond; ògni uss… semper ‘vèrt… e ancamò i artigian in di bottegh in la cort con la famiglia al pian de sora, insèma ai operari e ai primm immigraa; tanti moment de legrìa e de dramma, tra ronsg, pasquee e la nèbbia che la te lassava mai… E la metròpoli la seguttava a -andà-sù-… tanta letteradura e pòcch danee, e i pasqueed iventaven cà… el Celentano l’insègna:
“Stà in d’ona cà de ringhera? Oh Signor… via… via… a stà mèj!”
“ Mèj?”
Che differenza gh’è tra i tramèzz e i mur de quadrèi che paren carta velina? E i uss in su i ripianin, adèss però semper saraa-sù a quatter mandad:
“Se la voeur la vesina? Ma che la vaga…”
E i cà de ringhera de periferia, infin… traa-giò per fà semper pussee casermoni per la gent che la se capiss semper meno… che adèss gh’è l’incomunicabilità:
“Ah… el milanes l’è frègg!…”
“Mah…”
Denter i bastioni, intant… via… a trà-giò i rioni vègg … tanti… quasi tucc… per vègh, in centro, ‘na città de gran cà, prima “Jugendstil” e poeu a la De Chirico, surreal, e intorna i cà per i class impiegatizzi, ma i operari … pur senza pù i Bastioni…. semper foeura via:
“Che l’è mèj!”
“Che denter la circonvallazion se lavora!”
“Quand se pò!”
Perchè, hann seguttaa a tirà-sùcà de offizzi, semper pussee voeui, pussee che passen i ann:
“Ahhhgh’è la crisi!…”
E i cà de ringhera ch’hinn riessii minga a trà-giò in centro? Magara arent al Navili? Mòrt ò casciaa via i veggètt… ècco i giovin di sciori, talentos ò magara domà gagà che:
“Te voeuret mètt viv in ona càvèggia con la ringhera, in centro?”
Giò i tramèzz, giò i plafoni… èccoel “loft” – Proeuvegh tì a andà denter a on porton incoeu:
“Ma e lportinar?”
“Nò… citòfon con visor!”
“E i fòto inscì romantich di ann cinquanta? Pagn stes… spicciol… lavander?”
“Letteradura!”
Varda i ringhera dèss… lus asossènn, e in di cà, mòbil moderna:
“IKEA?®”
“Seeehhh… Compraa in Visconti de Modron…”
E tì t’i vedet a la mattina: spicciol a noleg ch’el fa chic… otomòbil a noleg… magara la “Smart”:
“Ah la “city-car”…”
Che poeu, ‘sti ballabiòtt, vann in gir che par che ghe sien domà lor in su i strad.
Se gh’è pròppi de bisògn el ven el sciaffoeur con la “limousine” … che al dì d’incoeu gh’è gent de tutt’i tipi. Dò poi “yuppies” di ann novanta… ècco i modèll… negher, giald, russi… e la gent comun che la se gira, estatica, quand vegnen foura di portoni:
“Ehh… sèmm la città de la mòda…”
E d’estaa la “movida2… da cà e bottega d’on temp, incoeu: cà e “pub”…vosà, inciocchiss, i “kebab”… In fond gh’ è cambiaa nagòtta de quand gh’era el trani ò el cibi-cotti, gh’è semper i ciocch… fòrsi anca quèi smagg color pamporsin de foeura di “wine-bar”…fòrsi on tempgh’era pussee ordin, che i vègg inquilin eren sòtta cà e ghe pensaven i miee a ruzai via:
“Via slandron che doman te lavoret!”
Incoeu gh’èpussee gent giovina, ma pussee foeura de coo… baccan, musica sparada a l’ultim “decibel” e poeu tant taccà lit, bottili sbattuu là… scartosèi traa là…che tantgh’è l’AMSA… sèmm pussee civil!
E inveci quèi vègg cà de ringhera de periferia? Sì, ghe n’è anmò… e se la va ben ancamò in mèzz a on pasquee… in mèzz ai casermoni di cà popolar… che el Comun minga el gh’ha pensaa… che de sòlit gh’è in mèzz di Immobiliar… che tant la città che la -segutta a andà-sù-… incoeu semper meno… la ghe penserà lee a trai-giò… I ringher hinn malandaa… ghe sta pòcca gent… tanti immigraa…fòrsi indifferent a la città che lor, in fond, pensen de tornà a cà soa, poeu on quai ballabiòtt… tanti vègg… gent on poo pèrsa al “sviluppo” civich…
Tra i tanti fòto ch’hoo vist, sòtta gh’è quèlla che la m’ha ispiraa la storièlla:
… Se ved el “negher” N’gwonzo dal Sènegal ch’el sta, abusiv, in del tanabus del vègg portinar, el Giorg, figura stòrica… che quand on quaivun, magara al trani lì arent, ne parla anmò:
“Ahhh… rustegh… ma bon…”
Lù “negher” el ghe proeuva a nettà in cort, i proeus e i cantoni sconduu… che gh’è i ratt e i bordòcch… on quai piasè ai veggètt… on lavorà inscì… che poeu la gent la pò vardall con pussee simpatia… lù a la mattina, bonoriv, el va ai mercaa rional… el ghe prouva a viv al mèj… se quèst l’è on viv.
De sora ècco la sciora Pina, la zitèlla del second pian, che già i sò nòni viveven lì… on quai vègg che la ved passà… ancamò adèss:
“Oei… Pinin!…”
E on quaidun d’alter:
“Ahhh la toa nòna….”
Lee la ghe fa cera…anca se:
“Umpfh… semper a regordass del Carlo Codega…”
Adèss lee l’è dree a toeu l’acqua per mètt a bui la pasta… a la tromba del pian che la doprava giamò la soa nòna… e lrubinètt el funziona anmò…
“Grazzie Immobiliar…”
La viv deperlee. Incoeu la gh’ha prèssa che poeu dòpo la gh’ha de andà a la bocciòfila indoe la spètten i sò amis e el Ghella… on possibil filarin de tanti ann… semper indecis… inscì fin che se pò…
E de sora anmò el vègg scior Battista:
“Batta!”
Per i amis de la briscola al trani… Adèss el ghe va men de spèss:
“Ah i garoni…”
E allora settaa lì in su l’uss el se scalda al sô de Milan… per quèll che se rièss… intanta el lassa sgorattà i penser… la cort di bèi temp… el sò stanzin de ferree… che adèss gh’è denter on marocchin… el Giorg… quanto cicciarà e quanti gainn… e la Pinin che l’andava-sù per i basèi… e la ninnava el cuu: ”Ah i garoni…”
Ò fòrsi l’era la soa mama…
“Behh… stèssa razza… stèssa faccia…”
E la ment la va… la vita, la mòrt, el Còsmo… tirà innanz fin che se pò…
Ottavio Cane (Facebook Gran Milan )
Milano Post è edito dalla Società Editoriale Nuova Milano Post S.r.l.s , con sede in via Giambellino, 60-20147 Milano.
C.F/P.IVA 9296810964 R.E.A. MI – 2081845